Eurecat inaugura una planta pilot de Plastrònica capdavantera a Europa

Eurecat (membre de Tecnio) ha inaugurat avui una planta pilot de Plastrònica, la primera d’aquestes característiques a nivell d’un centre tecnològic a Europa que posa a disposició de les empreses aquesta tecnologia emergent que uneix l’electrònica i els materials plàstics per a la producció de productes d’alt valor afegit, dotats de prestacions avançades i amb possibilitat de ser fabricats a gran escala.

D’acord amb el president d’Eurecat, Xavier Torra, “la Plastrònica representa una revolució per als sectors de l’automoció, l’aeronàutica, l’electrònica de consum i també en els àmbits mèdic i esportiu”. La incorporació d’aquesta nova tecnologia, recalca, “pot aportar millores rellevants per a la competitivitat de moltes empreses”.

Situada a les instal·lacions d’Eurecat a Cerdanyola del Vallès, la planta pilot suposa una inversió superior als 1,5 milions d’euros i generarà 10 nous llocs de treball de molt alta qualificació. El seu funcionament “permetrà la creació de nous processos i productes”, mitjançant la combinació de l’electrònica impresa i la hibridació de components electrònics amb processos tradicionals de transformació del plàstic com la injecció, destaca Torra.

La inauguració ha comptat amb l’assistència de la directora general d’Indústria, Matilde Villarroya; de l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón, així com de responsables d’empreses i entitats representatives de diferents sectors i activitats industrials.

Es tracta d’unes instal·lacions “úniques i singulars” fruit de la integració dels coneixements i experiència prèvia d’Eurecat en electrònica impresa i en transformació de plàstic i que “ara posa a l’abast de les empreses interessades en fer les seves proves pilot i escalar-les posteriorment a les seves instal·lacions”, subratlla el director general Corporatiu i d’Operacions d’Eurecat, Xavier López.

L’aposta per la Plastrònica per part d’Eurecat, afirma López, “recolza clarament la necessitat cada cop més gran per part de les empreses en termes d’optimització de processos, noves tecnologies de transformació i manufactura, així com l’obtenció de productes de més valor afegit que incorporin noves funcions i sistemes més complexos, personalitzables i intel·ligents”. De fet, avança, “moltes empreses ja han mostrat interès en treballar conjuntament amb Eurecat en diverses aplicacions relacionades amb aquesta tecnologia”.

La Plastrònica permet desenvolupar productes “amb costos de manufactura inferiors, fabricats en base a multitecnologia i multiprocés, donat que integra l’electrònica i els materials avançats”, exposa el director de Tecnologies Industrials d’Eurecat, Xavier Plantà.

Amb aquesta nova plataforma, afegeix, “Eurecat facilita a les empreses el cicle complet de producció, des de la conceptualització fins a la industrialització, d’acord amb la vocació del centre tecnològic d’atendre els nous reptes empresarials i necessitats socials vinculats a la digitalització i a la indústria 4.0”.

Des de la perspectiva de la sostenibilitat, els processos de fabricació dels components electrònics convencionals generen uns residus que en la impressió electrònica no es produeixen, de manera que l’empremta de carboni dels processos comparativament en pes específic és inferior. Addicionalment, la Plastrònica, al basar-se en la integració de diferents processos productius, aporta una considerable reducció dels consums energètics, sent aquest un altre argument de pes per a la competitivitat i sostenibilitat de la indústria.

La Plastrònica permet la fabricació de comandaments hàptics que permetin una resposta interactiva, botoneria invisible i peces plàstiques amb sensors integrats. També és una tecnologia òptima per a la creació de botoneres per a l’interior de l’automòbil i d’interfícies d’usuari per a electrodomèstics, així com per a la producció de geometries complexes i peces 3D, de components i peces més barates i resistents a les condicions ambientals.

Així mateix, la Plastrònica fa possible la reducció de la complexitat en els productes fabricats en plàstic gràcies a la utilització d’un menor nombre de peces. També facilita l’automatització dels processos d’acoblament, ja que simplifica la fabricació en una sola peça, sense muntatge, i fa possible la integració d’electrònica en geometries complexes i peces en contorns 3D. A més, reverteix en l’augment de la funcionalitat i en una major durabilitat de l’electrònica, donat que es troba encapsulada i protegida.

Eurecat coordina el projecte PLASTFUN, dins de la Comunitat Indústries del Futur de RIS3CAT, on desenvolupa tècniques i mètodes necessaris per a l’establiment, a escala industrial, d’una línia pilot de fabricació de peces injectades de plàstics amb superfícies que disposin de funcions avançades. Aquesta instal·lació pilot de fabricació permetrà a empreses del territori desenvolupar nous productes amb aquestes tecnologies i adquirir el coneixement necessari per a la seva producció rendible.

Eurecat ha desenvolupat diversos prototips funcionals per demostrar el potencial que ofereix aquesta tecnologia emergent, entre els quals destaquen peces plàstiques amb elements calefactables integrats per escalfar superfícies de forma controlada i sensors capacitius per controlar dispositius lumínics. Aquest últim prototip va obtenir el premi del jurat i el premi del públic al millor desenvolupament en la categoria free style a l’Oe-a competition, en el marc de la fira LOPEC 2017, l’esdeveniment europeu més important dedicat a l’electrònica impresa.

La Plastrònica també fa possible el desenvolupament de peces plàstiques amb LEDs hibridats i sobreinjectats per integrar en elements relacionats amb la il·luminació, amb aplicacions en els interiors dels automòbils o també interfícies i teclats per a electrodomèstics o productes d’electrònica de consum. La sobreinjecció i termoformat de sensors i circuits impresos amb components electrònics hibridats ofereix també solucions tecnològiques avançades interessants a l’inici del procés de disseny de noves peces o components.

Podeu consultar el vídeo sobre la planta de Plastrònica aquí